Si comercialitzem els nostres productes a Catalunya, hem de tenir en compte de no donar als consumidors de llengua catalana un tracte diferent del que donaríem als consumidors d’altres comunitats lingüístiques europees de dimensions similars.
També cal que tinguem en compte que la llei catalana estableix que, per raons de seguretat, informació adequada al consumidor i per prevenir reclamacions, les dades obligatòries de l’etiquetatge, les instruccions i l’embalatges dels productes que es distribueixen a Catalunya cal que estiguin com a mínim en català (punt b de l’article 128.1 de la Llei 22/2010, del Codi de consum de Catalunya). No complir la normativa no només pot suposar un risc i una vulneració dels drets del consumidor, sinó que també constitueix una infracció qualificada de lleu i que comporta sancions tipificades, tal com dicta l’article 331.6 de la Llei 22/2010.
Més enllà de l’estricta legalitat, considerem que una bona pràctica seria procurar que la resta d’informacions complementàries constin també en català. Tanmateix, pot ser que en funció de la logística variïn la distribució de la informació, la quantitat d’informació, la grandària de la lletra i la posició: el català hauria de ser la llengua principal si l’àmbit de repartiment és el territori de parla catalana, i una llengua més de l’etiquetatge, en cas de previsions de comercialització en un territori més ampli.
I a meva empresa, què pot fer?
- Totes les empreses podem orientar la nostra política de compres cap a productes etiquetats en català, ja sigui quan en som consumidors finals o per a garantir que el consumidor final sempre disposarà d’aquesta llengua en la informació dels productes.
- A més, si som fabricants, podem incorporar el català en la informació continguda en l’embalatge i els manuals d’instruccions dels productes que elaborem.
Quins productes s’etiqueten en català? Consulta'ls!